ELS PTERIDÒFITS

Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:
·Les falgueres són plantes no gaires altes que habiten en llocs humits i ombrívols. Tenen arrels, tiges i fulles. Les fulles s’anomenen frondes. Necessiten aigua per reproduir-se. En l’època de reproducció prop de les de les puntes de les fulles surten : són els sorus que contenen esporangis. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.
Els gàmetes masculins neden fins a l’aparell reproductor femení.

·Els equisets, o cues de cavalls, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius. Tenen rizoma que es ramifica en un ventall de branques primes. Als nusos hi ha les fulletes en forma d’esquama. En l’època de reproducció els hi surt una tija reproductora a la part de dalt on hi surt una mena de pinya on hi ha els esporangis.

Els Briòfits

Els briòfits, es classifiquen bàsicament en dos grups, les molses i les hepàtiques. Són plantes sense vasos conductors, per tant no fan mai ni flors ni llavors. Ja que no tenen vasos conductors, han d’absorbir l’aigua per tot el cos. La seva reproducció, és sexual, és a dir que un gàmeta femení i un gàmeta masculí s’uneixen i formen un individu semblant a tots dos, però no es idèntic a cap dels dos. Per reproduir-se el gàmeta masculí va nedant a buscar el gàmeta femení, un cop s’ajunten, es produeix la fecundació. Un cop s’ha produït la fecundació, el resultat, el zigot, es desenvolupa i forma l’esporangi, que quan madura, s’obre i allibera les espores. Les espores cauen a un sòl adequat, germinen i originen una molsa filla.

Les molses: són plantes, que necessiten viure molt a prop del terra, ja que no tenen vasos conductors i han d’absorbir l’aigua per tot el cos, i per això viuen en llocs humits. No tenen les mateixes estructures que els espermatòfits, ja que han d’absorbir l’aigua per tot el cos i els seus òrgans no estan tan especialitzats. Les molses presenten les següents estructures: els caulidis, serien una mena de tiges, que creixen al sòl; fil·lidis, una mena de fulles que estan molt atapeïdes, sobre els caulidis; els rizoides, una mena d’arrels que aguanten la planta al sòl i els esporangis, una mena de capsetes plenes d’espores, que apareixen en l’època de reproducció.

Les hepàtiques: són més senzilles que les molses i encara depenen més de l’aigua. La seva reproducció s’assembla bastant a la de les molses.

Les funcions vitals de les plantes

·La nutrició: són autòtrofs, es a dir, es fan el seu propi aliment. Fan la fotosíntesi, es a dir, utilitzen l’energia del sol per fabricar el seu aliment.


·Reproducció: tenen reproducció sexual. Tenen gàmetes masculins i femenins que són:

Relació: Els vegetals no tenen sistema nerviós com els animals, però també tenen mecanismes que els permeten detectar els canvis en l’ambient en el qual viuen i reaccionar davant ell de forma adequada, és a dir els vegetals responen als estímuls (llumínics, gravitacionals, mecànics, químics, tèrmics, hídrics…).

L' estructura dels espermatòfits

Els espermatòfits, tenen teixits conductors i altres tipus de teixits. En el seu cos, es poden distingir tres òrgans diferents: la tija, l’arrel i les fulles. A més presenten flors per a reproduir-se. En això es diferencien de molses i falgueres.

• Arrel. És l'órgan subterrani que fixa la planta al sòl i que absorbeix l'aigua i les sals minerals a través dels seus pèls absorbents, l'anomenada saba bruta.


• Tija. És l'òrgan que sosté les fulles, que els aporta la saba bruta procedent del sòl i que distribueix la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada saba elaborada, per tota la planta.

• Fulla. És una estructura laminar de color verd a causa de la presència de clorofil·la en els cloroplasts de les seves cèl·lules. Presenta tres parts: el limbe o part laminar amb nervacions, el pecíol que és la part que uneix el limbe a la tija, i la beina, que és la zona més ample del pecíol que abraça la tija. La part superior del limbe es denomina anvers i la inferior revers. La fulla és l'òrgan encarregat de realitzar la fotosíntesi, és a dir de sintetitzar matèria orgànica a partir de l'aigua i les sals minerals absorbides per l'arrel i del diòxid de carboni absorbit a través d'uns porus del limbe anomenats estomes. A través d'ells surt l'oxigen produït durant la fotosíntesi.

• Flor. És l´òrgan que permet la reproducció sexual d'una planta sense necessitat d'aigua en el medi per poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen a través de l'aire dintre dels grans de pol·len. La flor produeix grans de pol·len i òvuls.
···> El gra de pol·len conté el gametòfit masculí i ho protegeix de la dessecació, per la qual cosa permet la seva dispersió per l'aire.
···>L'òvul conté el gametòfit femení i ho manté humit dintre de la flor tot esperant els gàmetes masculins que conté el pol·len.

Classificació dels espermatòfits

Una manera de classificar els espermatòfits, és segons a on es situa la llavor, pot ser gimnosperma o angiosperma.

Les Angiospermes: són les que formen flors i fruits, i per tant, tenen la llavor protegida a l'interior d'un fruit. Les seves flors, estan formades per:

1. Peduncle floral. És el la zona que uneix la flor a la tija. El peduncle floral acaba en el receptacle floral que és un eixamplament d'on sorgeixen les altres peces de la flor.
2. Calze. És el conjunt d'unes petites fulles verdes, anomenades sèpals, que hi ha a la base de la flor.
3. Corol·la. És el conjunt d'unes fulles que generalment presenten colors molt vistosos o són blanques, anomenades pètals. Els de color viu són fàcilment detectables pels insectes diürns i els blancs pels insectes nocturns. A vegades, fan olor per atraure els insectes, i s'agreguen un a substància, el nèctar que com el pol·len, serveix per aliment per als insectes. Això induiex les visites dels insectes, i així la transmissió de pol·len entre una flor i una altra, es a dir la polinització.
4. Androceu. És la part masculina de la flor. Està format per un conjunt de filaments anomenats estams. En cada estam es pot distingir un filament i dos eixamplaments finals denominats teques. A l'interior de les teques estan els sacs pol·línics en els quals es produeixen els grans de pol·len.
5. Gineceu. És la part femenina de la flor. Està formada pels pistils. Cada pistil està formada per una o per diverses fulles modificades que reben el nom de carpels. En un pistil es pot distingir tres part: l' ovari, el coll o estil i l' estigma que té una sèrie de pèls que ajuden a la fixació dels grans de pol·len quan cauen sobre ells. A l'interior del ovari hi ha una o més formacions anomenades òvuls a l'interior dels quals es troben els gàmetes femenins o oosferes.


Les Gimnospermes: són les plantes amb flors, però que no tenen fruit. Per tant tenen la llavor descoberta. El grup que més abunda dins de les gimnospermes, són les Coníferes o plantes amb cons. Les coníferes poden ser arbres o arbustos. El grup de coníferes que més hi ha al nostre país són els pins, i la seva llavor són els pinyons.